El diumenge 18 es va celebrar la 3a edició de la duatló i cursa de muntanya de Terrassa, molt ben organitzada pel Club Natació Terrassa.
La sortida de la cursa estava planificada per les 09:00 i per tant ens vam reunir a les 8:15 amb la resta de corredors de estonoesparaiaios inscrits. El Carmelo havia convençut a la Miriam, la Cristi, la Anabel i la Grace per que la fessin. Per a les noies seria la seva primera cursa de muntanya.
Pel que fa a la representació masculina, estàvem el Jose, el Carmelo i jo.
Tots vam agraïr quan a un parell de minuts més tard de l'hora prevista es va donar la sortida, ja que en general no vam escalfar i estavem passant molt fred.
Només sortir, les noies es van quedar enrrere. El Carmelo va començar a un bon ritme i el Jose i jo el vam anar seguint de lluny els dos primers kms.
Abans que començés la pujada forta, vaig apretar una mica el ritme per atrapar el Carmelo i així afrontar el tram més dur intentant seguir-lo, ja que en la darrera cursa (
mitja CEC de Collserola), anar amb ell em va ajudar molt mentalment.
Vam començar les ziga-zagues baixant el ritme (a 6:15min/km) però mantenint un esforç alt i així vam anar fent revolts. En algún moment veiem el Jose un tram més avall, a no gaire distància.
A mesura que ens apropavem al final de la pujada em vaig anar tancant en mi mateix i em vaig oblidar, del Carmelo i la resta de corredors. Vaig passar per l'avituallament, no vaig parar ja que duia la meva ampolla al cinturó, i ja anava sol. No se a quina distancia em seguien però tampoc no ho vaig mirar. Començava la baixada.
Faltava la meitat de la distància però com que practicament tot era baixada, no vaig reservar forces. A les baixades ho vaig donar tot i vaig anar avançant gent. Tot i que a les pistes era més facil avançar, a les trialeres em vaig divertir més. Anava cansat però satisfet.
En arribar als dos darrers kms en lleugera baixada, vaig mantenir un ritme tant alt com vaig poder procurant deixar una mica de forçes per un esprint final per al qual em vaig motivar intentant donar caça a un corredor que m'havia avançat sobre el km 8,5, però ell també havia guardat forçes per apretar al final i vaig acabar creuant la meta darrera d'ell en 52:02.
Pocs segons despres, 25 per ser exactes, creuava la meta el Carmelo y 7 minuts i 33 segons després el Jose. La lessió de la que sortia el primer i la falta d'entrenament del segón, degut a un llarg encostipat, em va permetre passar per davant d'ells aquest cop.
Després de recollir els obsequis, vam estar esperant a que arribessin les dones i ens van sorprendre arribant, la Anabel, la Miriam i la Cristi en 1 hora 33 minuts, ja que les havien parat per poder donar la sortida de la duatló.
Poc després va arribar la Grace, també abans del que era d'esperar i ens vam fer la foto de familia tot prenent una xocolata desfeta a la salut del Club Natació Terrassa, de les curses ben organitzades i de les dones que s'atreveixen amb tot.
Esperem que la propera vegada que ens reunim els de estonoesparaiaios hi podem ser tots i que sigui en una altra cursa tant maca com aquesta.
